Ara que ja ens trobem més a casa, en la nostra nova residència, hem establert unes rutines per a les nostres activitats. Res molt estricte, però sí una orientació per a tots: la Micaela pot saber què esperar-ne d’aquella tarda i per mi és més fàcil programar les coses amb temps.
Els dilluns, per exemple, els volem dedicar a la ciència a través dels experiments. Avui hem començat amb un joc que teníem pendent des de fa ja uns mesos. És un biorrellotge o com fer funcionar un rellotge digital amb un circuit elèctric fet amb coure, zinc i una sol·lució electrolítica (el suc de la llimona).
Ara sabem que va existir un home anomenat Alessandro Volta i hem pogut comprobar que el circuit funciona tot i treure-li les plaquetes de zinc, però s’apaga de seguida; que el circuit no funciona si treiem el cercle (introduïm una tercera meitat de llimona i li clavem un cable); si no respectem l’ordre de positius i negatius (nosaltres hem fet servir terminologia vermell-negre).
Ara hem d’anar vius, perquè no s’acabi la pila abans de mirar el rellotge per darrera vegada i tenir una idea aproximada de quanta estona dura la nostra pila ecològica.
La joguina és de Clementoni i, a diferència del que sol passar (molta capsa i poca cosa a dins), l’envàs és discret però amb una presentació correcte i la idea és molt bona per a nens amb afany d’experimentar.
