Són dies durs per a molts i se n’estan sentint molt la Cultura i la Sanitat. Nosaltres sempre hem fet servir les biblioteques públiques, les escoles públiques i els hospitals públics, però ara considerem que s’ha de fer gaire bé com una obligació: cal revindicar la necessitat de tots aquests serveis, a les places, al carrer, amb manifestos i, sobre tot, demostrant que molta gent en depèn: fent-los servir al màxim. I, com deia el Sr. Mas després que la policia carregués contra els acampats de la Plaça Catalunya, “quan fas coses, passen coses”. Però no cal que sempre siguin dolentes! A nosaltres, per exemple, el que ens ha passat ha estat que l’Oriol ha fet el seu primer préstec a la biblio!
Va ser ell qui va demanar emportar-se el conte que mirava: “Jo el vull a casa!” I a casa que va venir. El va estar mirant una estona, i el va deixar. Dos dies després, va trobar-lo prou bo com per llegir-li al seu nino Pep. Una experiència fantàstica. Quines coses poden arribar a passar, eh? I tot per haver anat a la biblio!




Imatges precioses!
Valoro com vas educant als teus fills dia a dia, tenint en compte el seu espai i creativitat, donant un guiatge però respectant la llibertat, sense tallar les ales.
Una abraçada
Hola Rosa Maria!
Gràcies pels teus comentaris, sempre tan macos!